Una antiga civilització arribà a les Balears mil·lennis abans dels talaiòtics, construint edificis per venerar i protegir els bous. El recent descobriment del pont submergit a la Cova Genovesa replanteja el passat i la història de les illes.
Aquesta és la història d’una civilització antiquíssima que, mil·lennis abans dels talaiòtics, arribà a les Illes Balears des de l’orient. Foren els primers a domesticar i reverenciar els bous, animals fonamentals per a les seves activitats agràries i ramaderes. Els bous representaven força, resistència, i poder; éssers tan preuats que les seves comunitats dedicaren grans esforços a construir edificis monumentals per confinar-los i protegir-los, estructures imponents per evitar que la natura o els enemics els perjudiquessin.
Les seves construccions, amb pilars centrals massissos que suportaven grans cobertes de troncs col·locats de manera radial fins arribar a les pilastres encastades al mur que els envoltaven, eren dissenyades per resistir l’activitat sísmica i els trasbalsos interns de les besties. Aquestes cobertes, que amb el temps s’enrunaren, tenien una funcionalitat pràctica: cobrir l’espai per donar protecció als bous, que amb la seva energia i vitalitat, eren gairebé venerats en unes estructures sòlides.
Generacions després, quan aquesta civilització s’havia esvaït, arribaren els talaiòtics. En trobar aquestes impressionants ruïnes, no pogueren evitar sentir la magnificència del lloc. Com si d’un record ancestral es tractés, decidiren reconvertir les antigues estructures ramaderes en santuaris religiosos, i construïren les seves cabanyes al voltant d’altres estructures de planta circular anomenats Talaiots on guardaven l’excedent del gra conreat. Així, aquells espais, que en origen havien servit per confinar els animals més poderosos, esdevingueren centres de culte. Els bous, en la memòria col·lectiva dels talaiòtics, foren elevats a figures divines.
A Menorca, les taules talaiòtiques, amb el seu característic pilar central coronat per una llosa en forma de T, van heretar tant l’estructura com la simbologia del bou. Aquestes estructures, similars a les de Göbekli Tepe (encara que allà la llosa era vertical en lloc d’horitzontal), estaven envoltades de pilastres que delimitaven un espai diàfan. Tot i que els talaiòtics les reinterpretaren amb un ús religiós, la funció original semblava pràctica: servien com a recintes per a la protecció dels bous, figures clau per a aquestes societats; eminentment constructora ramadera i agrària. La sorprenent similitud arquitectònica, tot i la gran diferència cronològica entre els dos indrets, obre la possibilitat que les restes talaiòtiques siguin molt més antigues del que l’arqueologia actual considera. Ja que si es tractés de la mateixa civilització, seria difícil creure que aquesta tipologia, i la cultura que les originaren, hagués perdurat més de 7.000 anys en aquest trajecte evolutiu.
La veneració pels bous es mantingué a través dels segles. Els talaiòtics, potser sense saber-ho, estaven adorant no només els animals sinó també l’enginy d’una civilització molt anterior, una cultura que havia dedicat els seus esforços a construir aquests robusts espais protectors. Aquesta herència de devoció pel bou, provablement passada gràcies a les restes d’astes i ossos de bou que trobaren al lloc els talaiòtics, es convertí en un símbol profundament arrelat en el territori i en la identitat dels pobles de les Illes.
La creença de que aquestes edificacions eren santuaris va perdurar fins entrat el segle XXI, alimentada per suposada e indiscutible evidència de les restes deixades per una civilització que mai va poder comprendre com es van aixecar i col·locar aquells megàlits tan immensos per part d’una civilització primigènia. Als seus ulls, semblaven obra de gegants o d’éssers sobrenaturals. Aquesta confusió va portar primer als talaiòtics, a venerar i reutilitzar com a temples aquestes estructures amb temor i respecte, sense adonar-se que eren simples vestigis d’una època encara més antiga.
Aquesta confusió es va transmetre a les generacions posteriors, fins que el descobriment recent del pont submergit a la Cova Genovesa, a Mallorca, datat mitjançant mètodes científics, com els paleotemes de material calcari formats a la superfície de l’aigua, va demostrar que era molt més antic del que es pensava. Aquest fet ha obert la porta a una reavaluació completa d’aquestes civilitzacions. Es possible que els primers pobladors arribessin a les Illes Balears mil·lennis abans del que indiquen les datacions oficials, portant amb ells una cultura centrada en l’aprofitament del bou. Aquest animal, símbol de força i tenacitat, va transcendir les seves vides quotidianes i es va plasmar en les grans estructures que construïren. Amb el pas del temps, aquestes construccions, originàriament estables per als bous, van esdevenir sagrats santuaris religiosos.
romanmallorca | Gestión integral del territorio en época romana (wordpress.com)
