Entre les ombres de la història antiga, hi ha una ciutat que podria haver existit en l’illa d’Eivissa, un lloc on els romans, amb la seva ambició insaciable, haurien deixat una petjada duradora. Aquesta ciutat, coneguda com Liconium, ha romàs un enigma durant segles. Entre les llegendes que es perden en el temps i els fragments d’inscripcions trobades, els historiadors s’han preguntat si aquesta misteriosa colònia podria haver estat una realitat, o simplement un producte de l’imaginari dels cronistes antics.

Els romans arribaren a les Illes Balears durant la seva expansió pel Mediterrani, i Eivissa, o Ebusus, amb el seu passat púnic, es convertí en una peça clau per a l’Imperi. Malgrat la seva rellevància, l’illa amaga molts secrets que sovint passen desapercebuts entre residents i turistes ociosos. Un d’aquests misteris és la història de la colònia de Liconium, que segons fonts podria haver estat fundada sota Marc Aureli Car. Entre aquests vestigis emergeix la tribu Quirina, una de les darreres formades a l’Imperi Romà, amb vincles amb Menorca, que es creu va jugar un paper fonamental en la fundació d’aquesta enigmàtica ciutat, i que estava integrada per gens d’origen púnic.

A la foscor de les epigrafies oblidades, apareix un nom que travessa els segles: Lucio Oculacio Recto. Membre de la gens Oculatia, una il·lustre família romana que pertanyia a la tribu Quirina, aquest personatge hauria tingut un paper clau en la fundació i l’administració de Liconium. A les inscripcions epigràfiques trobades tant a Cartago Nova com a Eivissa, esmenten aquesta influent família, però els detalls sobre la seva activitat en aquestes terres oblidades romanen incomplets, com si la història estigués deliberadament fragmentada, com si alguna cosa important es mantingués amagada.

El nom de Liconium apareix en fonts antigues, i alguns estudiosos com Antonio Ramis i Ramis al segle XIX, van recolzar la seva existència basant-se en l’epigrafia trobada a Eivissa. No obstant això, cap exploració arqueològica ha estat capaç de provar de manera concloent l’existència d’aquesta ciutat perduda. La mateixa colònia sembla desdibuixada en el temps, flotant entre el món tangible i el món de les històries oblidades.

La tribu Velina, que es va establir a Mallorca de la mà de Quint Cecili Metel, juntament amb la Quirina, foren dues de les més tardanes formades dins l’Imperi Romà. En un temps en què Roma consolidava el seu domini sobre les províncies llunyanes, integrava les noves elits provincials dins la seva estructura política. Els membres de la tribu Quirina van estendre la seva influència a diverses regions de l’Imperi, inclosa Hispània, i tingueren un rol actiu en la romanització d’Eivissa i de Menorca, on fundaren la ciutat de Mago actualment Mao. La presència de Lucio Oculacio Recto i la seva connexió amb aquesta tribu suggereixen que l’illa estava ben integrada dins el sistema administratiu romà. Malgrat això, molts indicis d’aquesta història semblen desdibuixats, com si el relat complet no s’hagués volgut revelar del tot.

A les Illes Balears, el procés de romanització va ser lent i meticulós. El sistema romà s’implantava a poc a poc, però fermament, amb l’establiment de colònies que es convertien en els centres del poder polític i militar. Si Liconium va existir, hauria estat part d’aquesta xarxa de dominació romana, un centre administratiu i defensiu que podria haver controlat les rutes comercials que travessaven el Mediterrani. Però encara ens trobem amb més preguntes que respostes: On està exactament aquesta ciutat? I per què ha desaparegut gairebé sense deixar rastre?

El relat de Liconium continua sent una de les grans incògnites de la presència romana a les Illes Balears. Els rastres de la gens Oculatia i la seva connexió amb la tribu Quirina podrien contenir la clau per desvetllar aquest enigma. Si aquesta colònia va existir, va ser probablement una ciutat de certa importància, i les traces d’aquest passat amagat esperen ser desenterrades.

Investigacions modernes, com les de qui subscriu, aplicant l’ordenació territorial romana basat en un model geomètric rigorós, apunten cap a la possible ubicació de Liconium a l’illa, a l’extrem oposat de la centuriació que es va traçar a partir d’Ebusus. Les línies invisibilitzades per la memòria perduda, però fossilitzades en traces actuals, que ordenaven els territoris colonitzats pels romans han estat rastrejades fins a suggerir una localització probable d’aquesta misteriosa colònia. Però encara avui, les terres d’Eivissa callen, mantenint els seus secrets enterrats sota el seu sòl, esperant el moment adequat per emergir de sota les seves cendres.

Els resultats obtinguts a partir d’aquest model suggestiu apunten cap a un indret proper a la desembocadura de l’actual torrent de Buscatell. Aquest torrent, que aparentment és sembla més a una antiga canalització artificial, desaiguava una bassa natural situada a la zona inundable de s’Hort de Sa Plana, on les aigües dels torrents de Can Rotavella i Can Rafel es reunien abans de fluir dificultosament cap al mar. La geografia d’aquesta àrea fa pensar que podria haver estat un espai ideal per a la recaptació d’aigua que subministraria aigua a una colònia romana com Liconium.

A més, el topònim Portmany, que podria derivar de Portus Magnus, suggereix que aquesta àrea havia estat un punt de connexió important en la xarxa marítima romana, possibilitant el comerç i la interacció entre cultures. El misteri de Liconium i la seva relació amb la tribu Quirina s’entrellacen en un relat que desdibuixa les línies entre la realitat i la llegenda.

Però per ara, Liconium segueix sent més un espectre que una realitat. El misteri persisteix, com un vel que cobreix el passat d’Eivissa, fent-nos preguntar quantes altres històries romanen enterrades sota la terra d’aquesta illa enigmàtica. Potser, en un futur no molt llunyà, les excavacions arqueològiques, amb l’ajut dels sistemes de rastreig moderns, revelaran les veritats que tant de temps han estat amagades a residents i foranis. Però fins llavors, Liconium seguirà essent un nom murmurat en les boires de la història, a l’espera de la seva revelació final.