El relat sobre Cristòfol Colom i el descobriment d’Amèrica està impregnat de misteri i ombres que més enllà d’aspectes personals, amaguen connexions molt més antigues entre occident i el Nou Món, soterrades per elits polítiques i religioses durant segles. Segons aquesta versió alternativa dels fets, Colom no va descobrir Amèrica per accident, sinó que va accedir a coneixements cartogràfics ancestrals, preservats i transmesos per les elits jueves de Mallorca, hereves de la saviesa de civilitzacions com la micènica i potser fins i tot de la mítica Atlàntida.

El fil d’aquest relat comença amb el Príncep de Viana, qui després d’anys d’exili a Sicília, va ser traslladat al castell romà, reutilitzat en època musulmana, i ja en runes de Santueri, a Felanitx. Allà va conèixer Margalida Colom, una jueva mallorquina de família navegant, els tiets corsaris de la qual van ensenyar al seu fill Cristòfol, l’art de la navegació, i mantenien vincles amb figures de l’Escola de Cartografia de Mallorca, com Jafuda Cresques.

Aquesta hipòtesi, defensada objectivament per l’investigador Pere Verd, suggereix que Cristofol Colom seria el fill il·legítim d’aquesta unió idíl·lica entre presoner i cuidadora, i per tant hereu de coneixements cartogràfics extraordinaris, que anaven més enllà del que oficialment es reconeixia a l’època.

Els mapes avançats que Colom podria haver utilitzat incloïen elements sorprenentment precisos sobre terres desconegudes. Un exemple notable, i no l’únic, és el mapa de Piri Reis, creat el 1513, que detalla no només la costa atlàntica de Sud-amèrica, sinó també parts de l’Antàrtida, molt abans que fossin explorades oficialment. Això suggereix que els cartògrafs mallorquins, incloent famílies jueves amb accés a fonts antigues, podrien haver transmès coneixements ancestrals ocults per les elits.

Quan Colom va arribar a Amèrica, va batejar illes amb noms que evocaven records de la seva infantesa a Felanitx, com Santa Margarida (nom de la mare) i Sant Salvador (Puig felanitxer que el va veure crèïxer). Però allò que realment va cridar l’atenció van ser els informes dels primers exploradors sobre trobades amb nadius que no semblaven locals. En zones com l’altiplà andí, es parlava d’homes alts blancs i barbuts, amb cabells rojos; els chachapochas, figures que els nadius van associar amb el déu Viracocha, un creador d’aquesta mateixa estirp blanca que, segons les llegendes, havia ensenyat arquitectura, agricultura i costums als pobles locals, fatídica coincidència que els portà a confondre amb l’aspecte semblant dels nous vinguts i tractar-los en veneració.

Comparativa entre murades de l'Acropolis i Kuelap

És aquí on entra en joc la comparació arquitectònica que revela profundes diferències entre les construccions clàssiques d’influència occidental i les preincaïques.

Mentre que les construccions clàssiques seguien un patró de murs elevats amb filades horitzontals i una claredat constructiva pròpia de l’estil grec i romà heretat dels micènics com presenten les murades de la fortalesa chachapocha de Kuelab, així com les coincidents construccions de planta circular que la fortalesa conté al seu interior, i que tenen el seu paral·lel amb les descobertes recentment sota del Partenó de l’Acripolis d’Atenes, construccions que eren envoltades de pilars, els capitells micènics dels quals es poden veure a simple vista incrustats a l’interior dels seus murs defensius. Les estructures preincaïques, per contra, es caracteritzen per una tècnica constructiva, no necessàriament altament tecnològica, però si altament sofisticada. Aquesta tècnica, que es pot seguir arreu del mon antic amb les seves peculiaritats locals, a Perú es basava en l’ús de megàlits poligonals, col·locats de forma precisa que donen al conjunt una estabilitat als efectes sísmics de la zona.

Capitells Micènics encastats al intradós de la murada de l'Acròpolis

Restes d'edificacions de planta circular sota el Partenon

El detall més enigmàtic d’aquest tècnica ancestral era el possible ús de vibracions acústiques ressonants per manipular les pedres de manera plàstica, com ho demostren els «munyons» presents en aquestes superfícies, la seva vitrificació en forma de capes superposades i juntes guerxades mil·limètricament encaixades. Aquesta tècnica, encara desconeguda i no desenvolupada per la ciència moderna, suggereix l’ús d’una tècnica perduda que podria estar relacionada amb l’herència d’una civilització antediluviana com l’Atlant.

Enfilats als penya-segats propers a Kuelab, es troben els sarcòfags que els chachapochas utilitzaven per depositar els seus morts, fets amb canyes i fang, contenen cossos momificats amb similars tècniques egípcies, que es disposaven mirant cap a l’est, en clara referencia al seu lloc de procedència, evidenciant característiques físiques poc habituals entre la resta d’indígenes locals, que apunten a una connexió misteriosa amb cultures mediterrànies antigues.

Ollantaytambo, Cusco, Perú

Tot i així, el material existent a Kuelab avui dia és molt escàs, per no dir inexistent, com si premeditadament l’haguessin retirat acuradament, i molts artefactes han estat amagats en magatzems no accessibles al públic. Aquesta manca d’accés i ocultació ha alimentat la sospita que el poder religiós i polític ha intentat amagar la veritable ascendència d’aquesta civilització, potencialment relacionada amb els antics grecs o fins i tot micènics.

Aquest relat, ple de misteri i fascinació, planteja que Cristòfol Colom no va ser simplement el descobridor d’un nou continent, sinó el desencobridor d’un vell món. Colom hauria estat l’hereu de coneixements ocults, transmesos durant segles per mantenir el control polític i religiós d’una minoria poderosa sobre aquests territoris. Les seves expedicions, més que simples recerques de noves rutes comercials, podrien haver estat impulsades per la necessitat d’occident de respondre a revoltes indígenes. Un poder obsolet i amb pocs efectius hauria necessitat reforços per mantenir l’ordre, cosa que hauria empès al poder polític i religiós a l’ombra a desvetllar aquests coneixements i tornar a connectar amb Amèrica molt abans del que admet la història oficial.

Sarcòfags dels Chachapochas momificats mirant a l'Est

Coincidències sorprenents i enigmàtiques amb Moais de l'Illa de Pasqua

Els Senyals Ocults de La Maçoneria: El Colon barceloní i el Llegat Mallorquí Silenciats