Un futur d’arqueologia avançada
Valeria, besnéta de la famosa i prestigiosa arqueòloga Iserna, vivia en un món molt diferent al de la seva avantpassada. A l’any 2147, la tecnologia havia transformat gairebé tots els aspectes de la vida humana, incloent-hi la manera com es preservava el passat. Les restes arqueològiques ja no es trobaven només en excavacions i llibres, sinó que es digitalitzaven, reconstruïen i vivien en una realitat virtual accessible a tothom. Però malgrat els avenços, la ciutat de Guium, rebatejada al trobar la seva tabla fundacional amagada sota el trespol del soterrani del Museu de Mallorca, tal com la coneixia Valeria, era una barreja de modernitat i destrucció de la qual ella mateixa era testimoni. Es trobava al cor de Guium, davant les restes invisibles del circ romà que una vegada va dominar la vida pública de la ciutat antiga. La seva tasca no era fàcil, però la tecnologia d’Arqueologia Inversa, desenvolupada les darreres dècades de la que va ser precursora la besàvia, prometia revelar traces oblidades que cap excavació convencional del passat havia pogut identificar.
L’Arqueologia Inversa es basava en un sistema de cartografia integrat amb dades de sensors hipervirtuals suspesos en xarxa tridimensional i un programari capaç de simular la formació i degradació dels materials i les estructures al llarg dels segles. La idea era reconstruir virtualment el paisatge urbà i territorial original, fins i tot quan no quedaven restes físiques clarament visibles. Aquesta eina revolucionària permetia als arqueòlegs explorar la memòria geològica i urbana del subsòl, netejant capes d’èpoques més modernes no desitjades identificant edificis, camins i infraestructures amb una precisió mil·limètrica.
Però aquell dia no era qualsevol dia per a Valeria. Els seus estudis s’havien centrat en l’impacte de les destruccions arqueològiques del segle XXI, especialment les que van esborrar rastres essencials del segon circ romà de Palma durant la urbanització caòtica de les primeres dècades del segle XXI.
La descoberta a través de la realitat augmentada
Valeria passava la major part de les seves hores com a arqueòloga i historiadora digital al laboratori del Centre de Recerca Històrica Virtual (CRHV) adscrit a la UIB de finançament autònom, un institut especialitzat en la reconstrucció històrica mitjançant intel·ligència artificial i realitat augmentada. Però tot va canviar un dia quan, a través d’un dels seus projectes més ambiciosos, va trobar alguna cosa inesperada.
Estava analitzant les dades de les excavacions virtuals de la zona de la plaça Quadrado, que ja en pel segle XXI havien estat profundament afectades per la construcció d’infraestructures modernes. A través d’un programa avançat de simulació arqueològica, que recreava espais físics a partir de les dades dels escaneigs 3D, Valeria va veure el que ningú més havia pogut detectar fins aleshores, confirmant el que havia sentit contar al seu pare sobre les presumibles restes anunciades per la seva padrina Iserna en el segle XX: restes de l’antiga torre triumphalis i vestigis dels murs del circ romà original que havien estat ignorats i destruïts en la construcció de la segona fase de l’edifici d’habitatges situat a la capçalera de la plaça Quadrado. Però la seva destrucció va començar molt abans, en època musulmana, quant per necessitat de creixement de la ciutat, les capçaleres dels edificis públics romans foren aprofitades per traçar el nou perímetre murat desmuntant la resta per obtenció de carreus escairats de qualitat. De tota la documentació errònia consultada sobre el tema, sols el llibre de “Los recintos Amurallados de Palma” de l’erudit Pere d’Alcántara Peña va permetre plantejar la hipòtesi sobre la qual reproduir en 3D el seu traçat original així com la posició dels edificis públics.
Foto 1. Restes dels murs destruïts durant l’excavació dels soterranis de l’edifici municipal d’habitatges.
L’algorisme d’intel·ligència artificial que feia servir Valeria va poder reconstruir l’estructura d’aquests espais de manera gairebé perfecta i irrefutable. A la seva gran sorpresa, les imatges digitals mostraven un passadís longitudinal cobert de volta de canó per suportar el graderiu monumental que fou reutilitzat al moment de la construcció del convent de les monges Clarisses. Passadís que havia perdurat ocult per les restes d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil, i completament oblidat en els registres històrics a excepció del predit per Iserna. Un patrimoni ocult, que havia estat arrasat gairebé completament en el passat, tornaria a ser visible gràcies a la tecnologia de regeneració digital.
Foto 2. Dibuix 2D del refugi antiaeri inscrit a la volta de canó que suportava el graderiu del circ.
Un futur desfigurant el passat
Valeria no podia evitar sentir una profunda frustració en veure el que la ciutat havia perdut. En el segle XXI, els despropòsits arqueològics havien estat una constant rere d’una hipòcrita modernitat protectora del patrimoni arqueològic. Malgrat els esforços de persones com la seva besàvia, Iserna, que durant el segle XX havia intentat salvar documentalment les restes del circ romà escrivint relats històrics, l’avanç de la urbanització i la pressió econòmica sobre la Palma dels segles XX i XXI, així com en èpoques anteriors, havien fet desaparèixer gran part del que havia estat la seva estructura.
Foto 3. Croquis de recreació d’una secció del Circ; dreta graderiu amb volta de canó que el suporta, on es va inscriure el refugi antiaeri durant la guerra civil, al front torre Triunfalis (o pot ser dues torres) dreta graderiu parcialment excavat a la roca i completada la part superior amb arc (Foto 5).
Els arqueòlegs del passat havien documentat les troballes d’una manera fragmentada i superficial, fent desaparèixer fragments de manera improcedent i interessos econòmics municipals. Els vestigis de l’antiga infraestructura romana, especialment el circ i el seu graderiu, havien estat tractats com un mal menor, un obstacle per a la construcció de nous edificis, en lloc de ser considerats un patrimoni valuós. Ja en ple segle XXI, la construcció de la segona fase de l’edifici d’habitatges amb aparcament soterrat, que en aquell moment es considerava una necessitat urbanística per fer front erròniament als desastres derivats de l’increment del preu dels habitatges de lloguer conseqüència del seu us turístic, va significar la destrucció irreversible d’alguns dels elements més valuosos.
Valeria, amb la seva experiència en les noves tecnologies, es demanava com un futur tan tecnològic podia haver oblidat el passat de manera tan sistemàtica. Les eines digitals tenien la capacitat de reconstruir i preservar la història, però el desinterès institucional i la pressió per a la creació d’espais moderns continuaven invisibilitzant el patrimoni arqueològic.
L’escaneig revelador
Davant de tanta frustració i destrucció sistemàtica, Valeria va fer us d’un nou dispositiu portàtil que va poder utilitzar gracies a una beca universitària, una esfera flotant coneguda com a ArchaeoSphere, que projectava en l’aire una imatge hologràfica del subsòl de la plaça Quadrado l’església de Sant Francesc i la plaça del mateix nom. L’escaneig inicial mostrava anomalies lineals que coincidien amb la descripció del Paper científic del 2024 va redactar Iserna, que documentava els dos circs: el modest militar associat al campament i el més tardà i monumental associat a la colònia.
Foto 4. Refugi antiaeri inscrit a la volta de canó que suportava el graderiu esquera.
La Sphere començà a descompondre les capes temporals. Davant seu, Valeria contemplava com el model tridimensional mostrava el primer circ, amb graderies excavades a la roca i fusta, arran del campament militar i la bocana del port que en aquella època arribava gairebé on es trobà al segle XX el Teatre Principal ja desaparegut arrel del creixent desinterès per les arts escèniques. L’escaneig revelava també una curiositat que havia desconcertat els estudiosos: les bases dels arcs transversals que suportaven el graderiu havien estat reutilitzats com a fonaments d’edificis medievals i moderns, incloent-hi restes del claustre de Santo Domingo arrenglerats a la costa que porta el seu nom per on sortien els entrenats centurions.
Foto 5: Arc al soterrani d’un edifici proper a Can Barceló suportant la part construïda del graderiu dret excavat part d’ell a la roca natutural. (Veure Foto 3)
El segon circ emergia més clarament. El programa destacava les línies del que podria haver estat la base de la torre triumphalis, una estructura que Valeria sabia que havia estat destruïda durant les obres municipals de 2005. Fins i tot aparegué l’arc que Bartomeu Ferrà, arquitecte i constructor erudit, havia intentat preservar amagant-lo sota la mitjanera d’un edifici proper a Can Barceló que havia construït i dissenyat.
Foto 6. Plànol extret del Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. Tom V - Any IX - nº161-163 - Capítol V - Mejoras de Palma. Bartomeu Ferrà.
Revisió històrica i descobriments
Valeria es va adonar que les hipòtesis plantejades per generacions anteriors, incloent-hi la seva besàvia, eren correctes en molts aspectes, però mancaven d’una comprensió total de com s’integraven els edificis romans amb l’urbanisme de Palma. L’Arqueologia Inversa revelava patrons d’organització més sofisticats que els desenvolupats arrenglerant els seus eixos longitudinals i/o transversals sobre triangles o utilitzant els alineaments paral·lels dels mateixos: un complex sistema de connexions relacionava els edificis públics romans. A Guium el teatre (amb cert error per haver estat construït sota l’esquema paral·lel en relació al primer circ), el segon circ i l’amfiteatre adoptaren una estructura de ventall traçats des de la que es creia va ser l’Ara Augurale o Ara Primaria de la colònia; Aquesta estructura tenia un paper central en el ritual de fundació de les ciutats romanes, que seguia un procediment rigorós establert per les tradicions etrusques i adaptades pels romans. El punt de confluència dels eixos va permetre a Valeria localitzar-la i reproduir-la. A partir de l’altar i el mundus, es traçaven les dues vies principals: el cardo maximus (nord-sud) i el decumanus maximus (est-oest), que servien com a eixos fundacionals de la ciutat. Aquest ritual de fundació no només marcava un espai físic, sinó que establia també la identitat sagrada de la colònia, fusionant el terreny amb la comunitat i els seus déus protectors.
Foto 7. Arqueologia Inversa: interpretació fòssil de la trama urbana del segle XXI. En vermell Castellum Campament i Colònia. En groc dos primers edificis públics; teatre i primer circ militar. En taronja: 1) Amfiteatre amb carrers concèntrics fossilitzats, 2) Termes transformades en banys en època posterior. 3) Segon Circ suportat per restes; a) refugi antiaeri (inscrit dintre de la volta de canó que suportava el graderiu Foto 2 i 4), b) plafó de mur i torre Triunfaalis destruïda en el passat segle XXI (Foto 1), c) Criptes sota capelles del lateral dret de l’església de St. Francesc, d) Sestadors de refugi pel bestiar, transformat en temps àrab en recinte emmurallat i emmerletat, quadrangular, amb dues portes i més tard en el Temple; e) A la sortida abeuradors al eixamplament que es forma el carrer del Temple, a la dreta Pes de sa Palla on el bestiar menjava, sèquia curvilínia procedent de dipòsit regulador avui carrer de Sant Bonaventura i plaça de l’Artesania respectivament.
Una reconstrucció emocional
Amb la informació recopilada, Valeria va decidir presentar una reconstrucció digital del circ al públic. En una projecció hologràfica, es mostrava com eren les graderies del primer circ amb els seus arcs transversals avui dia fòssils d’estructures posteriors, com el segon circ brillava amb l’espina central que envoltaven les intrèpides quadrigues (avui sota l’eix longitudinal del disseny de la plaça Quadrado) i com, amb el pas del temps, els materials i estructures eren desmantellats, reutilitzats o enterrats sota una ciutat que creixia de manera desordenada, però silenciosament seguia guardant els rastres suficients com per ser recreats amb les noves tecnologies.
La presentació va emocionar els assistents, que per primera vegada van entendre la magnitud del que s’havia perdut. “No podem recuperar físicament el circ, però podem tornar-lo a la memòria col·lectiva”, va dir Valeria, amb la veu tremolosa.
El futur d’un passat perdut
Malgrat la tristesa que li provocava la destrucció, Valeria sabia que el futur de l’arqueologia estava en bones mans. Amb les eines que la seva generació havia desenvolupat, les restes oblidades de Guium i d’altres ciutats romanes serien redescobertes, reinterpretades i mes endavant recreades de nou les mes importants, no només com a ruïnes, sinó com a elements vius d’una història comuna.
Paper científic: El Circ Romà de Palma: Evolució, Destrucció i Persistència en la Trama Urbana
Resum
Aquest article explora les restes i la memòria del circ romà de Palma, reconstruint la seva evolució a partir d’evidències històriques, arqueològiques i urbanístiques. Es detallen les seves fases: un primer circ militar utilitzat pels soldats per entrenaments modestos i un segon circ pot ser més monumental i tardà dedicat a espectacles de quadrigues sorgit al moment de la fundació de la colònia de Guium. Es discuteix també la destrucció i ocultació d’aquestes estructures al llarg dels segles, que va passar a ser públic amb la desamortització de Mendizábal, així com la possible implicació de Bartomeu Ferrà en la documentació d’aquestes restes. Finalment, s’analitzen els models d’organització urbanística romana i el seu reflex en Palma, que situava els edificis públics com el teatre, l’amfiteatre i el circ en relació entre si. La importància d’aquest element per entendre la transformació urbana de Palma des de l’època romana fins avui és el centre del debat.
Introducció
Guium, l’antiga Palma romana, destaca per haver estat un centre estratègic a la Mediterrània occidental. L’organització urbanística i arquitectònica d’aquesta ciutat reflecteix les dinàmiques socials i polítiques de les colònies romanes. El circ, un dels edificis més emblemàtics d’aquesta època, ha estat gairebé oblidat, amb poques restes visibles i molta informació perduda. Aquest estudi busca recopilar i contextualitzar aquestes dades, oferint una reconstrucció plausible del seu paper dins l’urbanisme de la ciutat, malgrat les actuacions desafortunades ja a inicis del present segle XXI amb les quals varen fer desaparèixer elements importants de la base de la seva estructura.
El Primer Circ Militar
El primer circ de Guium estava estretament vinculat a la presència del campament romà. Situat en una zona propera a l’accés del castrum, el circ era una construcció modesta, destinada principalment a l’entrenament militar dels legionaris. En aquest espai, els soldats practicaven maniobres, entrenaments amb carros senzills i curses que servien per mantenir la condició física i la destresa en combat. Aquesta funcionalitat estrictament militar, amb graderies o part d’elles de fusta o terra i sense la monumentalitat dels circs civils, es va mantenir fins que la ciutat va créixer ocupant part de la seva estructura i es va requerir el trasllat i construcció d’un edifici més emblemàtic.
El Nou Circ de la Plaça Quadrado i Sant Francesc
Amb la fundació de la colònia tardana de Palma, d’aproximadament 6 hectàrees, el creixement urbà va obligar a desplaçar el circ original. Es va construir un nou circ monumental, situat entre l’actual plaça de Sant Francesc i la plaça Quadrado, amb graderies de pedra reutilitzades posteriorment durant l’època medieval i moderna, i aprofitant el desnivell un dels seus costats parcialment excavat a la roca. Aquesta nova estructura es va destinar a curses de quadrigues, espectacles que reforçaven la integració social i política de la colònia, així com la vinculació amb Roma.
Restes Documentades:
Durant el segle XX, excavacions a la capçalera de la plaça Quadrado van identificar carreus escairats i estructures que podrien haver format part d’una torre triumphalis. Tot i això, aquestes troballes van ser destruïdes durant la construcció d’un aparcament subterrani de la segona fase d’un edifici d’habitatges de promoció municipal. La destrucció d’aquestes restes s’agreuja per la manca de documentació arqueològica exhaustiva.
Reutilització Medieval i Moderna:
Els soterranis del convent de monges Clarisses, situat al costat de la plaça Quadrado, que va formar part del seu hort abans de la desamortització de Mendizaval, suggereixen que part del graderiu del circ va ser aprofitat a un costat com a cripta sota les capelles laterals de l’església de Sant Francesc, i al mateix costat al soterrani de l’edifici vora Can Barceló queden restes d’un arc que pogué formar part construïda del graderiu parcialment excavat a la roca del terreny. A més, durant l’època contemporània, un refugi antiaeri va ser construït aprofitant aquests el mateix espai a l’altra costat, com es va documentar en una inspecció del segle XX.
La Desamortització de Mendizábal i el Convent de les Germanes Clarisses
La desamortització de Mendizábal (1835-1837) va tenir un impacte significatiu a Palma. Les propietats de part del convent de les monges Clarisses, un hort adjacent, va ser expropiat. Aquest hort és avui l’espai públic dedicat a Quadrado. Les Clarisses van conservar part del convent, però la seva façana va voler ser modificada per un projecte urbanístic de Bartomeu Ferrà per obrir un nou carrer en aquesta zona, amb l’objecte de protegir sota d’ell i tenir l’oportunitat d’excavar-lo, que mai es va executar. Les germanes Clarisses, una comunitat que ha ocupat el convent des del segle XVII, van mantenir una discreta activitat durant el procés de desamortització, centrada en la vida religiosa i l’ensenyament.
Models d’Organització Urbanística Romana
L’urbanisme romà es basava en patrons geomètrics que situaven els edificis públics segons criteris funcionals i estètics. Els principals models identificats són:
Triangles Funcionals:
A Roma i altres ciutats de l’imperi, els grans edificis (amfiteatre, circ i teatre) es disposaven utilitzant varis patrons d’actuació; un d’ells era conformant els seus eixos longitudinals i/o transversals triangles geomètrics per optimitzar l’espai i la visibilitat. A Palma, aquest esquema es pot observar entre, la illeta del Bar Bosch (teatre).
Alineació Paral·lela:
Alguns edificis seguien eixos paral·lels entre si, reflectint l’ordre i l’harmonia romanes. A Palma, el primer circ i el teatre es troben alineats vora el campament inicial utilitzant aquest patró.
Organització en Ventall:
Per contra la resta d’edificis públics posteriors (amfiteatre) molt probablement situat sota la plaça Major avui quasi totalment destruït per la construcció de les galeries als anys 70 del segle passat, i (circ) a la plaça Quadrado i de St. Francesc segueixen la distribució en ventall. Aquest model es troba a Palma, on els eixos dels tres edificis públics convergeixen en un mateix punt, tot i quedar sensiblement girat el teatre per ser d’una etapa anterior als altres dos, suggerint un disseny adaptat a les característiques topogràfiques de la ciutat.
El Paper de Bartomeu Ferrà
Ferrà, arquitecte i arqueòleg polifacètic, va ser testimoni de les troballes relacionades amb el circ romà. Quan va construir el soterrani de l’edifici modernista de Can Barceló, adjunt a Sant Francesc, Ferrà podria haver documentat restes del circ. Malgrat la destrucció posterior, que degué esdevenir inevitable, al soterrani d’un dels edificis que s’alineen amb Can Barceló encara avui roman visible un arc que pogué conformar la part superior del graderiu excavat a la roca en aquest punt. Tot i que mai es va dur a terme, el seu projecte de vial amb nou retranqueig del convent, cercava protegir indirectament aquestes restes que no va poder salvar sota de l’edifici que va projectar i construir.
Conclusions
L’existència d’un circ romà a Palma és una evidència clara del desenvolupament urbà de la ciutat al moment de la fundació del recinte hipodàmic de la colònia. Les seves restes, encara que fragmentàries, per un seguit de despropòsits explicats, encara permeten reconstruir la seva història i entendre com es va integrar en el context urbà i polític de Guium. La destrucció del patrimoni durant el segle XX, i la manca de rigor arqueològic, planteja la necessitat d’una major protecció estudi i divulgació d’aquest llegat.
Bibliografia
Moranta, J. (1903). El teatro romano de Palma. Revista Balear d’Estudis Clàssics.
Ferrà, B. (1897). Notes sobre el patrimoni romà de Mallorca. Arxiu Històric de Palma.
Vallori i Márquez, A. (2018). Urbanisme i arquitectura romana a les Illes Balears. Editorial Moll.
Gisbert, J. (2020). Circs romans de la Mediterrània occidental. Publicacions de la Universitat d’Alacant.
Marqués, J. (2010). Urbanisme i arquitectura romana a Mallorca. Barcelona: Edicions Etnos.
López Sánchez, F. (2022). Ciutats romanes de les Balears: Guium i Palma. Edicions UIB.
García Bellido, A. (1980). Urbanismo y civilización en la Hispania romana. CSIC.
Bartomeu Ferrà. Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. Tom V – Any IX – nº161-163 – Capítol V – Mejoras de Palma.
Vallori, J. (2020). Les colònies romanes a les Balears. Palma: Universitat de les Illes Balears.
Orfila, M., & Sintes, E. (2015). Arqueologia romana a les Illes Balears. Palma: Editorial Mediterrània.