El misteriós naixement d’Anníbal Barca a l’illot de Conillera, sota la protecció de la deessa Tanit, connecta la història de Cartago amb les Illes Balears, reflectint la importància del sincretisme religiós i les dinàmiques de poder entre les cultures púnica i romana al Mediterrani.
Any 247 aC.
El Mediterrani era un bullidor de tensions, i Cartago afrontava un dels períodes més crítics de la seva història. Després de la humiliant derrota a la Primera Guerra Púnica (264-241 aC) a mans de Roma per fer-se amb el control de Sicília, els cartaginesos buscaven recuperar el seu poder al Mediterrani occidental. Hamilcar Barca, un dels generals més cèlebres de Cartago, liderava els esforços a Hispània, on estava consolidant una base militar i política al que més tard seria conegut com Cartago Nova.
La campanya d’Hamilcar a la península ibèrica fou crucial per a l’expansió de Cartago, però també estava plena de desafiaments. Mentre combatia en terres hispàniques, va decidir embarcar-se cap a Itàlia en una expedició estratègica, amb l’objectiu de trobar aliats entre algunes faccions etrusques descontentes amb la seva annexió a l’imperi, al costat d’una confederació de tribus itàliques que habitaven la regió muntanyosa de Samni, al centre-sud d’Itàlia, aproximadament entre les actuals regions d’Abruços, Molise i parts de Campània, amb la intenció de reforçar les aliances cartagineses a la regió.
En el seu viatge, Hamilcar va decidir portar la seva esposa, Didone (nom fictici, ja que no tenim registres històrics exactes sobre el seu nom), que es trobava en un estat avançat d’embaràs. El destí final era Itàlia, però abans de continuar la seva missió militar, Hamilcar volia deixar la seva dona en un lloc segur i sota la protecció dels déus.
La protecció de Tanit a Cabrera
Des de temps immemorials, els cartaginesos havien reverenciat la deessa Tanit, patrona de la fertilitat i la protecció materna, a qui dedicaven temples i santuaris per tot el seu imperi. A l’arxipèlag de Cabrera, a les Illes Balears, els púnics havien erigit un modest santuari en honor a Tanit, un lloc sagrat que, segons les llegendes locals, oferia protecció a les dones embarassades i parteres. Es creia que la deessa no només vetllava pel benestar del nen, sinó que també assegurava un part sense complicacions.
Hamilcar va conèixer l’existència del santuari a través dels seus contactes a Eivissa, una illa sota control cartaginès des de feia dècades, i va decidir portar-hi la seva dona, esperant que Tanit la protegís mentre ell completava la seva missió a Itàlia. Les condicions del viatge no eren fàcils, i el Mediterrani podia ser implacable.
La tempesta i el naixement a Conillera
El destí va voler que Hamilcar no arribés mai al santuari de Tanit a l’illa gran de Cabrera. Una ferotge tempesta va sorprendre la flota cartaginesa mentre navegaven cap al port de Cabrera. Les naus es van veure forçades a buscar refugi en un petit illot proper, Conillera, a causa de la inclemència del mar. Era un lloc inhòspit i solitari, però no lluny de la protecció del temple de Tanit, però era l’únic refugi disponible per a la comitiva d’Hamilcar.
Enmig de la tempesta, l’esposa d’Hamilcar va entrar en part. Malgrat no trobar-se a prop del santuari de Tanit, la influència de la deessa semblava encara acompanyar-los, ja que, malgrat les difícils circumstàncies, el nen va néixer fort i sa. Aquest nen no era altre que Anníbal Barca, el futur general que desafiarà Roma i es convertirà en un dels més grans estrategs de la història.
El petit illot de Conillera, conegut des de llavors com a «Parva Anibalis» (segons una menció recollida per Plini el Vell en la seva Història Natural, III, 76-77), quedaria marcat per aquest esdeveniment llegendari, convertint-se en el lloc on es creia que havia nascut el futur enemic mortal de Roma.
Epíleg: Els Corralassos
En temps moderns, els arqueòlegs que van excavar a l’illot de Conillera van trobar els Corralassos, unes ruïnes que, al meu parer, per la seva planta encara reconeixible avui dia i factura dels seus murs podrien haver estat compatibles amb un antic castellum romà o, fins i tot, púnic. Es tractaria d’una petita fortificació que, potser, en algun moment va protegir Cabrera des d’aquesta illa, amb un petit port excavat a la roca al sud. Es creu que va ser erigida en honor al déu cartaginès Baal i en commemoració del naixement d’Anníbal.
Jaciment descobert per l’investigador Joan Camps (Camps 1962) a l’illa de Conillera, presenta estructures de parets de petites dimensions tot i que realitzades amb carreus escairats, un dels quals presenta la talla d’una creu dintre d’un cercle.
El retorn d’Hamilcar i la campanya a Hispània
Després del part, Hamilcar Barca va deixar temporalment la seva esposa i el seu fill acabat de néixer a l’illa gran de Cabrera, on es trobava el santuari de Tanit, esperant que la deessa continués vetllant per ells. Hamilcar sabia que el seu destí era a Hispània, on havia de reforçar el control cartaginès, i no podia permetre’s portar la seva família a la guerra. La seva expedició a Italia va ser breu, i després de comprovar que els interessos cartaginesos a la regió no estaven garantits, va tornar a Hispània per continuar la seva campanya.
Al llarg dels anys, Hamilcar consolidaria una base a Cartago Nova i es convertiria en una figura clau en l’expansió del poder cartaginès a la península. El seu fill, Anníbal, gràcies a les aliances conrreades pel seu pare, i criat sota la tutela dels déus i les tradicions de Cartago, heretaria l’odi cap a Roma i es convertiria en el líder que portaria el seu exèrcit a través dels Alps en una de les campanyes militars més famoses de la història.
El sincretisme religiós a Cabrera i la carta del Papa Gregori I
El temple de Tanit a Cabrera va continuar sent un lloc de culte durant segles, fins i tot després de la caiguda de Cartago i la romanització de les Balears. Amb l’arribada dels romans, el culte a Tanit fou substituït pel de Juno Caelestis, la deessa romana de la fertilitat i el matrimoni, qui va assumir les funcions protectores de Tanit al santuari.
Durant l’època tardo-romana, el santuari de Cabrera va passar a ser administrat per monjos cristians que, en un sincretisme religiós característic de l’època, van mantenir algunes de les antigues pràctiques de fertilitat associades al culte de Tanit i Juno. No obstant això, aquestes pràctiques van ser mal vistes per l’Església, ja que es consideraven incompatibles amb els preceptes del cristianisme.
En aquest context, a inicis del segle VII, el Papa Gregori I, també conegut com Gregori Magne, va enviar una carta (Epistola XIII, 48 agost 603) dirigida al defensor Johannes, que anava comissionat a Màlaga, condemnant les activitats que es duien a terme a l’antic santuari de Cabrera. En la carta, Gregori acusava els monjos de permetre pràctiques impúdiques relacionades amb la fertilitat, i tot i que no clausurà el temple, va ordenava l’eliminació de qualsevol vestigi de paganisme, amb aquestes paraules: «…Perquè ens ha arribat la notícia que els monjos del monestir que es troba a l’illa de Caprària, situada a prop de Maiorica, que és també una illa, han sotmès les seves vides a diversos crims, que manifesten que, més que servir a Déu, lluiten -i ho diem amb llàgrimes- a favor de l’Antic Enemic…»
La missiva de Gregori és un document històric que il·lustra el procés de cristianització del Mediterrani i la lluita de l’Església per eradicar les tradicions sincrètiques que encara persistien en molts racons del món romà. La carta ha estat objecte d’estudi per diversos historiadors, que la consideren una mostra de l’esforç de l’Església per consolidar la seva autoritat sobre els antics cultes pagans.
Conclusió
El relat de Parva Anibalis, tot i estar envoltat de mite, reflecteix la realitat d’un Mediterrani dominat per les cultures púnica i romana, on la religió, la política i la guerra s’entrellaçaven en complexes dinàmiques de poder. Hamilcar Barca, figura clau de l’expansió cartaginesa, i el seu fill Anníbal, nascut sota circumstàncies adverses, són part d’una història que connecta Cartago amb les Balears.
El santuari de Tanit i després Juno a Cabrera, encara que desaparegut sota les arenes del temps, segueix sent un recordatori de la rica herència religiosa d’aquestes illes. La carta de Gregori I, amb la seva condemna a les pràctiques impúdiques dels monjos, marca el final d’una era en la qual antics déus com Tanit i Juno encara podien ser invocats en la recerca de protecció i fertilitat.
En definitiva, l’arxipèlag de Cabrera, tant en la llegenda com en la història, és un lloc carregat de simbolisme, on la figura d’Anníbal i la influència dels antics déus continuen ressonant a través dels segles.