A l’alba d’un món en constant transformació, la Terra respirava en harmonia, una dansa rítmica entre vida i paisatge. Aquest equilibri, tan subtil com majestuós, es manifestava en formes que captivaven aquells que s’atrevien a observar-les: piràmides esglaonades al cor de Java, temples sagrats als Andes, i construccions de basalt aïllades en mars llunyans. Per als antics constructors, aquelles estructures no eren només espais físics, sinó nodes d’una xarxa invisible que unia els continents sota el compàs de Gaia, el poderós esperit del planeta.

El Retorn del Guardià

La història comença amb Iserna, una arqueòloga emigrada a Java des de la seva Mallorca natal, una illa que havia esdevingut econòmicament inabastable i insostenible a causa de la saturació turística. Havia dedicat la seva vida a desxifrar els secrets de Gunung Padang, una estructura que anomenava «el temple de les claus perdudes». Amb el seu quadern desgastat i els ulls plens d’esperança, Iserna havia seguit els rastres d’antigues alineacions geogràfiques. Aquestes connectaven Java, tal com el seu avantpassat havia identificat entre Menorca i Petra, amb llocs tan remots com Angkor Wat, Nan Madol i fins i tot les piràmides maies. Inspirada pels estudis de Ricardo Cassaro i altres investigadors, que analitzaven dades arqueològiques i astronòmiques per trobar patrons comuns en estructures piramidals i temples d’Àsia i Amèrica, Iserna va continuar la seva recerca amb devoció. Però una nit, mentre estudiava una inscripció antiga descoberta sota la capa basal de Gunung Padang, una figura espectral misteriosa es va manifestar en els seus somnis.

Columnes basàltiques de secció hexagonal arreu de la cúspide de Gunung Padang i secció transversal de les tres estructures piramidals superposades datada la primera (vermell) en 28.000 anys.

«Jo sóc el Guardià», digué la figura espectral, amb veu profunda com el ressonar de la Terra. «Els humans sempre han cregut en fronteres, però el teu món és una xarxa única, viva i connectada. Gaia ho sap. Ara és el teu torn d’escoltar-la i descobrir-la.»

Illes artificials executades amb estructures de columnes basàltiques de secció hexagonal a Nan Madol.

Iserna es despertà amb una estranya barreja d’inquietud i determinació. Les paraules del Guardià li ressonaven al cap mentre revisava les alineacions geomètriques que havia traçat. Hi havia un ordre en el caos aparent: les estructures estaven situades amb precisió matemàtica, formant angles que només podien percebre’s des d’una perspectiva planetària global.

El Codi de la Xarxa

Mentre Iserna cercava respostes, a l’altra banda del Pacífic, el doctor Osvaldo Delgado, descendent de la tribu andina precolombina dels cachapochas (de fisonomies occidentals) i especialista en cultures andines, estudiava els patrons geomètrics de Tiahuanaco. Els seus mapes revelaven connexions sorprenents amb llocs que, en principi, no haurien d’haver tingut contacte. Un exemple destacat és la relació entre la piràmide de Candi Sukuh, amb una estructura esglaonada típicament mesoamericana, i elements arquitectònics com portals que recorden rostres o figures antropomòrfiques, un estil que també es troba en estructures maies i andines. Quan Iserna va contactar amb ell per compartir les seves descobertes, tots dos es van adonar que les seves respectives investigacions encaixaven com peces d’un gran trencaclosques.

Piràmide Candi Sukuh, amb una estructura esglaonada típicament mesoamericana, i esser alat al voltants.

«No és casualitat», digué Osvaldo en una trucada nocturna. «El que estem veient és més que interaccions humanes. És com si la Terra mateixa, com si d’un entitat amb consciència pròpia, hagués guiat aquestes construccions, alineant-les segons patrons que només ara podem percebre.»

Va afegir que s’han identificat símbols comuns, com la creu chacana i representacions de déus amb bàculs, similars a les trobades a Tiahuanaco i Puma Punku, suggerint una iconografia compartida o paral·lela.

El Missatge de Gaia

Els dos investigadors es van reunir a Java per continuar la recerca. Explorant les alineacions de Gunung Padang, Borobudur i altres llocs clau, van descobrir que els temples no només seguien pautes astronòmiques, sinó que també estaven connectats per línies geomagnètiques que transmetien energia. Aquestes línies, conegudes com a línies ley, semblaven actuar com circuits neuronals de la Terra, canalitzant informació i força vital.

Acte seguit varen anar desvetllant com algunes estructures de Java estan alineades segons eixos paral·lels est-oest, formant alineacions que s’estenen més enllà de l’illa, connectant amb altres llocs circumdants de la regió i de més llunyans com ara al nord d’Australia:

Piràmide d’aspecte natural de Gunung Sadahurip, recordant la recent descoberta a Bosnia.

Un d’aquests eixos es format per l’alineació de la piràmide de Candi Kethek i la de Gunung Padang. Altra alineació en aquesta direcció es formada per la piràmide d’aspecte natural de Gunung Sadahurip, la piràmide de Candi Sukuh i les runes del Temple Puncak.

Alineacions en angles Específics respecte de l’eix Est-Oest:

Recreació de Gunung Padang, detall de Borobudur, l’Smith Point.

A 5º: L’alineació entre la piràmide de Gunung Padang i el temple piramidal de Borobudur a l’est d’aquest eix sumergida a prop de la costa de Panaitan Island i ha una elevació que sembla piramidal, mentre que l’extrem oest al nord de la península australiana que conté el parc nacional de Garig Gunak Barlu (Cobourg Marine Park) hi ha l’Smith Point, una estructura cònica sobre podi circular.

A 30°: Es troba l’alineació entre Gunung Padang i Nan Madol, dues estructures piramidals construïdes amb columnes de basalt cristal·litzades en secció hexagonal.

Angkor Wat, de Ratu Boko i Candi Banyunibo.

A 60°: (Angkor Wat): Aquest eix traça una alineació que connecta Angkor Wat, a Cambodja, amb les principals estructures del complex de Ratu Boko i Candi Banyunibo a Java, alineant aquestes estructures en una direcció coherent.

Accés a Candi Sukuh, Candi Kethek i planta del parc del reservori de Telaga Piji.

A 60°: (direcció simètrica a l’anterior): Una alineació simètrica a l’anterior connecta Candi Sukuh amb Candi Kethek i passa pel reservori Telaga Piji abans d’arribar a la costa sud de l’illa.

Candi Sewu, Ratu Boko (citat anteriorment a l’alineació d’Angkor Wat), i Candi Prambanan.

Perpendicular (90°): L’alineació entre els temples principals de Candi Sewu i el temple principal de Ratu Boko i Candi Prambanan també exemplifica alineacions geomètriques significatives.

Candi Sembadra i Candi Aruna sobre monticle artificial, monticle de Tidar Hill i Candi Prambanan.

A 45º: Eix que connecta els temples hindús de Candi Sembadra i Candi Aruna situats sobre el monticle artificial de planta trapezoïdal, el monticle de Tidar Hill (convertit en atracció turística), Candi Prambanan (proper al mateix conjunt de Candi Sewu citat anteriorment), i el Cementiri Pemakaman kalangan Pracimantoro.

Piràmide de Ballandean (alçat i planta) i planta de l’Smith Point.

Una nit, mentre estudiaven prop de les columnes basàltiques de Gunung Padang, una tremolor suau els va sorprendre. Les roques vibraven lleument, com si la terra els parlés. En aquell moment, Iserna va recordar les paraules del Guardià: «Gaia ho sap.»

«No és només arquitectura», murmurà Iserna. «És com si aquestes estructures fossin els punts d’acupuntura del planeta, canalitzant energia vital per mantenir l’equilibri.»

El Cercle Tancat

Amb el pas dels mesos, Iserna i Osvaldo van presentar les seves troballes a la comunitat científica. Però la hipòtesi Gaia va dividir opinions: alguns la consideraven massa especulativa, mentre que altres l’aclamaven com una perspectiva revolucionària sobre la relació la humanitat i el planeta.

Malgrat les crítiques, els dos investigadors van continuar el seu treball, convençuts que hi havia alguna cosa més profunda i fonamental connectant les cultures antigues. «La Terra ens parla», digué Maite durant una entrevista. «Però hem d’aprendre a escoltar-la.»

En el fons, tant si la hipòtesi Gaia era científica com simbòlica, havia aconseguit el seu propòsit: recordar als humans que no són amos del planeta, sinó només una part de la seva intricada xarxa viva. I així, com en les alineacions perfectes de les piràmides, la història de Gaia continuava teixint-se, esperant que més cors i ments s’atrevissin a desxifrar-ne el missatge.

Paper Científic:

Introducció

L’illa de Java, a Indonèsia, destaca per la seva extraordinària riquesa en estructures arquitectòniques que reflecteixen una amalgama d’influències culturals i religioses. Entre aquestes construccions, sobresurten les piràmides esglaonades i temples que, per les seves característiques arquitectòniques, han estat comparats amb estructures similars d’altres regions del món, especialment amb les piràmides mesoamericanes. Investigadors com Ricardo Cassaro han destacat aquestes similituds, suggerint possibles connexions culturals, intercanvis simbòlics o, fins i tot, convergències independents en el desenvolupament de civilitzacions aparentment desvinculades.

Metodologia

Aquest estudi analitza les característiques arquitectòniques, els sistemes constructius i les alineacions geomètriques de diverses estructures de Java, relacionades amb altres de l’entorn proper i llunyà. Per a això, s’han utilitzat les següents metodologies:

Revisió bibliogràfica: Inclou les publicacions de Ricardo Cassaro i altres investigadors sobre estructures piramidals i temples d’Àsia i Amèrica i s’han analitzat dades arqueològiques, geomètriques i astronòmiques per identificar patrons comuns.

Anàlisi de dades arqueològiques i geomètriques: Per identificar patrons comuns en els sistemes constructius i les alineacions cardinals i astronòmiques.

Comparació transcultural: Es van analitzar les similituds arquitectòniques amb altres regions, incloent Mesoamèrica i el Pacífic Sud.

Resultats

Influències Religioses i Simbòliques:

1. Dissenys en planta i simbolisme:

• Temples de Java, com Borobudur i Prambanan, presenten dissenys en planta que recorden mandales, reflectint influències budistes i hindús respectivament.

• Iconografia Compartida: S’han identificat símbols comuns, com la creu chacana i representacions de déus amb bàculs, similars a les trobades a Tiahuanaco i Puma Punku, suggerint una iconografia compartida o paral·lela.

2. Paral·lelismes estilístics:

• Alguns temples mostren portals que recorden rostres o figures antropomòrfiques, un estil que també es troba en estructures maies i andines.

Sistemes Constructius i Volumètrics:

1. Columnes de Basalt:

• Estructures com Gunung Padang estan construïdes amb columnes de basalt cristal·litzat forma de secció hexagonal disposades horitzontalment, una tècnica similar a la de Nan Madol a Micronèsia, tot i la distància geogràfica i temporal entre ambdues localitzacions.

2. Piràmides Esglaonades:

• Algunes estructures de Java com Candi Sukuh i Candi Kethek presenten dissenys esglaonats que recorden les piràmides maies de Mesoamèrica, com les observades per Cassaro.

Alineacions Geogràfiques i Astronòmiques:

1. Eixos paral·lels Est-Oest:

Algunes estructures de Java estan alineades segons eixos paral·lels est-oest, formant alineacions que s’estenen més enllà de l’illa, connectant amb altres llocs de la regió.

• Un d’aquests eixos es format per l’alineació de la piràmide de Candi Kethek i la de Gunung Padang.

• Altra alineació en aquesta direcció es formada per la piràmide d’aspecte natural de Gunung Sadahurip, la piràmide de Candi Sukuh i les runes del Temple Puncak.

2. Angles Específics respecte de l’eix Est-Oest:

• A 5º: L’alineació entre la piràmide de Gunung Padang i el temple piramidal de Borobudur a l’est d’aquest eix sumergida a prop de la costa de Panaitan Island i ha una elevació que sembla piramidal, mentre que l’extrem oest al nord de la península australiana que conté el parc nacional de Garig Gunak Barlu (Cobourg Marine Park) hi ha l’Smith Point, una estructura cònica sobre podi circular.

• A 30°: Es troba l’alineació entre Gunung Padang i Nan Madol, dues estructures piramidals construïdes amb columnes de basalt cristal·litzades en secció hexagonal.

• A 60°: (Angkor Wat): Aquest eix traça una alineació que connecta Angkor Wat, a Cambodja, amb les principals estructures del complex de Ratu Boko i Candi Banyunibo a Java, alineant aquestes estructures en una direcció coherent.

• A 60°: (direcció simètrica a l’anterior): Una alineació simètrica a l’anterior connecta Candi Sukuh amb Candi Kethek i passa pel reservori Telaga Piji abans d’arribar a la costa sud de l’illa.

• Perpendicular (90°): L’alineació entre els temples principals de Candi Sewu i el temple principal de Ratu Boko també exemplifica alineacions geomètriques significatives.

• A 45º: Eix que connecta els temples hindús de Candi Sembadra i Candi Aruna situats sobre el monticle artificial de planta trapezoïdal, el monticle de Tidar Hill (convertit en atracció turística), Candi Prambanan (proper al mateix conjunt de Candi Sewu citat anteriorment), i el Cementiri Pemakaman kalangan Pracimantoro.

Discussió

Les coincidències en l’arquitectura, les alineacions i els símbols presents a Java i altres regions remotes plantegen hipòtesis sobre possibles interaccions culturals. Tot i que les distàncies geogràfiques fan poc probable un contacte temporal i cultural directe, els paral·lelismes podrien indicar:

• Rutes comercials antigues: Coneixements i tècniques podrien haver-se transmès a través del comerç entre civilitzacions d’Àsia, Oceania i Amèrica. Rutes comercials que posarien en entre dit datacions de les cultures implicades

• Convergència independent: Necessitats similars van portar a solucions arquitectòniques i religioses semblants, reforçades per patrons geomètrics i astronòmics universals. Malgrat aquest supòsit planteja una difícil explicació que al tractar-se d’una convergència independent estiguin interrelacionats geomètrica i espacialment entre si.

• La hipòtesi Gaia: Per resoldre els qüestionaments sorgits en les anteriors indicacions, hauríem de concloure algun tipus de connexió basada en el concepte de Gaia; la Terra actua com un sistema autoregulat, capaç de mantenir condicions òptimes per a la vida a través de mecanismes com la homeòstasi planetària, la regulació de la temperatura (mitjançant l’efecte hivernacle i l’albedo), i els cicles biogeoquímics del carboni, el nitrogen i l’aigua. A més, hi ha una relació de coevolució entre la vida i el medi ambient, amb retroalimentacions positives i negatives que afavoreixen l’equilibri. Ara bé, tot i que aquesta teoria és suggestiva, encara és objecte de debat científic.

Conclusió

Les estructures piramidals i els temples de Java mostren una complexitat arquitectònica i simbòlica que comparteix paral·lelismes amb altres cultures llunyanes. Tot i que les teories de connexions directes són especulatives, les similituds identificades mereixen una investigació més profunda per comprendre millor les dinàmiques culturals i els possibles intercanvis de coneixements en l’antiguitat.

Referències

Cassaro, R. (2011). Written in Stone: Decoding the Secret Masonic Religion Hidden in Gothic Cathedrals and World Architecture. North Atlantic Books.

Munandar, A. A. (2005). Candi, Space and Landscape: A Study on the Distribution, Orientation, and Spatial Organization of Central Javanese Hindu-Buddhist Temples. Gadjah Mada University Press.

Santiko, H. (1997). «The Symbolism of the Buddhist Temple of Borobudur». Asian Folklore Studies, 56(2), 209-234.

Sugiyama, S. (2005). Human Sacrifice, Militarism, and Rulership: Materialization of State Ideology at the Feathered Serpent Pyramid, Teotihuacan. Cambridge University Press.

Tedlock, B. (1992). Time and the Highland Maya. University of New Mexico Press.