-Dissabte 19 i diumenge 20, a la plaça Mallorca d’Inca, en una iniciativa adreçada als públics de totes les edats

-Les jornades de narrativa tradicional al Museu del Calçat i de la Indústria comptaran amb la participació dels especialistes en cultura tradicional catalans i valencians Josep Fornés, Albert Aragonés, Víctor Labrado i Ivan Carbonell 

Espectacles, tallers, jocs, xeremiers, glosadors i ball de bot per als públics de totes les edats, a més d’unes jornades dedicades a aquestes narracions tradicionals, integren la primera Fira Màgica de ses Rondalles, íntegrament dedicada a les històries recollides i salvades de la desaparició per Antoni Maria Alcover, que se celebrarà a Inca els pròxims dissabte 19 i diumenge 20. És una activitat organitzada per la revista cultural ‘El Mirall’, amb la col·laboració de la Institució Francesc de Borja Moll i el suport de l’Ajuntament d’Inca, el Consell de Mallorca i l’Institut d’Estudis Baleàrics del Govern autonòmic de les Illes.

Des de terres catalanes i valencianes es desplacen expressament per a participar en les jornades de la Fira Josep Fornés, creador del Festival Tradicionàrius de Barcelona; Albert Aragonés, president del Centre d’Estudis Lingüístics de les comarques centrals dels Països Catalans (CEL); Víctor Labrado, filòleg,  escriptor i especialista en la narrativa popular valenciana; i el professor, escriptor i investigador, també valencià, Ivan Carbonell. Tots quatre participaran, juntament amb la professora i investigadora mallorquina M. Magdalena Gelabert, en la taula rodona Les rondalles: connexions internacionals i iniciatives de difusió. Mesures de salvaguarda com a Bé Cultural Immaterial de Mallorca, un col·loqui sobre la interconnexió dels diferents corpus rondallístics i sobre possibles iniciatives d’impuls a la difusió internacional de les rondalles mallorquines a partir de diferents canals, institucions, llengües i formats, que moderarà Antoni Mir, de la Institució Francesc de Borja Moll.

A la Fira Màgica de les Rondalles podran, a més, visitar-se les parades instal·lades a la plaça Mallorca d’Inca, escenari principal de les celebracions. Estan prevists tallers de manualitats, de ‘pintacares’, de dibuix i de papiroflèxia; titelles, narració de rondalles, teatre, rap i màgia amb Antoni Masegosa, Cecilia Giménez, Teatrix i Vicenç Torres; i els jocs inspirats en la literatura tradicional mallorquina Rondaulles, amb Antoni Caldentey, i Iràs i no tornaràs, amb Llucia Serra. Així com el taller Les rondalles com a eina educativa i situacions d’aprenentatge, adreçat a ensenyants i dinamitzadors lingüístics i el col·loqui L’univers gràfic, artístic i tipogràfic de les rondalles i els nous llenguatges, una trobada per intercanviar coneixements sobre l’imaginari visual que es desprèn de la tradició rondallística amb Damià Rotger, tipògraf, docent i poeta, autor de títols com Llibre d’esvalots i Umbilical; Robert Campillo, il·lustrador i dissenyador gràfic; i Marga Marit, il·lustradora, moderats per Susanna Moll Kammerich, de la Institució Francesc de Borja Moll.

Programa

FIRA MÀGICA DE SES RONDALLES INCA, 19-20 d’octubre Plaça de Mallorca

Dissabte dia 19

10:00-12:30 — Taller de manualitat, «L’amor de les tres taronges» 11:00-12:00 — Espectacle de Teatrix, Joanet de la gerra 11:00-13:30 — Taller de pintacares 12:00-14:00 — Taller-joc «Iràs i no tornaràs», amb Llucia Serra Sobre 13h   — Comitiva municipal d’inauguració 12:30-14:00 — Taller dibuix Aina Llobera Colla de Xeremiers 16:00-17:00 — Espectacle de titelles: «Teresetes i rondalles», d’Antoni Masegosa 17:00-19:00 — Taller de papiroflèxia 17:00-18:00 — Espectacle-taller «Rapeja rondalla», amb la Fada Despistada 18:00-19:30 — Trobada de glosadors

Diumenge dia 20

10:00-12:00 — Taller de dibuix «Cream un monstre de rondalla», amb Aina Llobera 10:00-11:00 — Espectacle de titelles: «Teresetes i rondalles», d’Antoni Masegosa 11:00-12:00 — Joc Rondaulles, amb Antoni Caldentey 11:00-13:30 — Taller de pintacares 11:00-13:00 — Espectacle Marató de rondalles, amb Cecília Giménez 12:00-14:00 — Taller-joc «Iràs i no tornaràs», amb Llucia Serra 13:00-14:00 — Espectacle de Teatrix, Joanet de la gerra 16:00-17:00 — «El rondallaire màgic», amb Vicenç Torres 17:00-19:00 — Joc Rondaulles, amb Antoni Caldentey 17:00-17:30 — Ball de bot 18:00-19:00 — Espectacle-taller «Rapeja rondalla», amb la Fada Despistada

JORNADES DE DEBAT SOBRE RONDALLES

INCA, 18-19 d’octubre

Museu del Calçat i de la Indústria

Divendres dia 18 d’octubre de 17:30 a 19:00: Les Rondalles com a eina educativa i situacions d’aprenentatge, taller per a ensenyants i dinamitzadors lingüístics per explorar el potencial pedagògic de la tradició rondallística a través del joc. Amb Antoni Caldentey i Pere A. Bennàssar, autors de RONdauLLES, joc de story telling i creació de rondalles.

Dissabte dia 19 d’octubre de 11:00 a 12:00: Les rondalles: Connexions internacionals i iniciatives de difusió / Mesures de salvaguarda com a Bé Cultural Immaterial de Mallorca. Trobada col·loqui sobre la interconnexió dels diferents corpus rondallístics i sobre possibles iniciatives d’impuls a la difusió internacional de les rondalles mallorquines a partir de diferents canals, institucions, llengües i formats i sobre com assolir la seva salvaguarda com a Bé Cultural Immaterial de Mallorca.  Amb Albert Aragonés, Ivan Carbonell, Josep Fornés i Garcia, M. Magdalena Gelabert i Víctor Labrado. Modera: Antoni Mir

Dissabte dia 19 d’octubre d’12:30 a 13:30: L’univers gràfic, artístic i tipogràfic de les rondalles i els nous llenguatges. Trobada col·loqui per intercanviar coneixements sobre l’imaginari visual que es desprèn de la tradició rondallística i la recerca de nous llenguatges. Amb Damià Rotger, Robert Campillo i Marga Marit. Modera: Susanna Moll Kammerich.

Josep Fornés Neix a Barcelona el 1957. Mestre d’escola, Llicenciat en Antropologia Social i Cultural i Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. Després de fer de mestre, va treballar en la gestió pública de la Cultura del 1985 fins al 2020 en que es va jubilar com a director del Museu Etnològic i de Cultures del Món. Durant els anys 1980 va crear festes i grups de de teatre de carrer, Carnaval i música tradicional. Com a director del Centre Cívic l’Artesà de Gràcia va crear i dirigir cicles d’art contemporani, teatre, cinema, música tradicional, experimental i jazz entre d’altres. Destaquen el Festival Tradicionàrius i la Revetlla mallorquina Sa Pobla a Gràcia. Com a patró de la Fundació Festa Major de Gràcia va participar en la declaració d’aquesta com a Festa Tradicional d’Interès Nacional de Catalunya, la concessió de la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, fou co-autor del llibre del Bicentenari de la festa «L’etern efímer». Va treballar en Cultura, Centres cívics i Serveis Personals a Gràcia fins al 1998. Fins a l’any 2002 va treballar en el Servei de Festes de l’Institut de Cultura de Barcelona, on va coordinar el Carnaval, la Mercè, la Festa Europea de la Música, la Cavalcada de Reis i Santa Eulàlia. Va dirigir el fòrum de debat Barcelona Tradició del qual van aparèixer diverses publicacions sobre temes que abasten la Sociologia, l’Antropologia i la Comunicació en relació amb la festa urbana. Membre de diferents consells i comissions culturals a Barcelona i a Catalunya, va ser un dels redactors dels Protocols Festius de Barcelona i de Gràcia. Se li han concedit el Premi Vila de Gràcia 2017 i la Menció del Premi Ciutat de Barcelona 2019. Ha dictat conferències i ha publicat articles en institucions i universitats d’Europa el Pròxim Orient, Àfrica i Amèrica.

Albert Aragonés Salvat (Tortosa, 1963), filòleg, professor de català, estudiós i president del Centre d’Estudis Lingüístics de les comarques centrals dels PPCC (CEL), ha dirigit la revista Beceroles. Lletres de llengua i literatura; manté el portal de literatura Beabà, és coautor de llibre Quan lo pare no té pa. Recull de cançons i tocades populars de la ciutat de Tortosa, 1908, de Joan Moreira, amb Joan Francesc Vidal (Tarragona: URV, 2015); ha editat Refrans i modismes tortosins, de Federic Pastor i Lluís; i coneix bé la literatura popular que s’ha publicat a les Terres de l’Ebre, Maestrat, Ports i Matarranya, que és l’àmbit d’actuació de l’associació CEL.

Víctor Labrado Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1987), ha sigut professor de llengua i literatura en l’ensenyament secundari, ara jubilat. Va ser coordinador de la Biblioteca i Casa Museu Joan Fuster de Sueca (2002-2010) i ara mateix, des del 2020, és coordinador de La Veu dels Libres, revista digital d’informació i crítica literària. Com a narrador és autor de les novel·les La mestra (1995), La guerra de quatre (2002), Quan anàvem a l’estraperlo (2004), No mataràs (Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant 2015), Veus, la mar (2019, Premi Joanot Martorell de la Ciutat de Gandia 2018) i Nascuts del fang (2024, Premi de novel·la ciutat d’Alzira 2023). També ha publicat diversos títols de narrativa infantil i juvenil, i adaptacions d’autors clàssics adreçades al mateix públic. En el camp de la narrativa oral i tradicional, ha publicat les narracions Llegendes valencianes (2007) / Tots els noms de la por (2021), Llegendes de la ciutat de València (2009) i és coautor de Guia inacabada de la fantasia valenciana (2022). Com a estudiós de la literatura medieval, ha publicat les assajos El segle valencià (Premi Mancomunitat de la Ribera Alta (2007) i Tirant, l’heroi fràgil (2014).

Ivan Carbonell Iglesias és llicenciat en Filologia Catalana, llicenciat en Humanitats i graduat en Història per la Universitat de València. És professor de Valencià a l’Escola Oficial d’Idiomes i professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana (AILC), de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Centre d’Estudis Contestans de Cocentaina (CEC). Ha guanyat nombrosos premis de literatura breu –Sambori universitari, Felipe Ramis, Bancaixa-Universitat de València–, de narrativa juvenil –Premi Ciutat de Torrent, Premi Enric Valor de Picanya, Premi Altea– i de novel·la: Premi Ciutat de Sagunt, Premi Vila de l’Ametlla de Mar, Premi Ciutat de Benicàssim.  Premi de narrativa 25 d’abril de Benissa, Premi Isabel de Villena dels Ciutat de València, Premi Enric Valor de Novel·la, Premi Ciutat de Xàtiva. Ha publicat les novel·les La nit de la princesa, El secret del Mas de la Pedra; Els papers àrabs; El Portal del Lleó; Shinobi, el senyor de la guerra; La promesa del gal·lés; La paciència del minotaure; Els aprenents de traïdor; La lluna per Tots Sants; El traficant de nits; La cançó del mag Merlí; Balada de la frontera i Si un dia oblide recordar. En el camp de la investigació ha publicat articles al voltant del folklore, la bruixeria, la medicina popular o el bandolerisme, sempre lligats a Cocentaina i la comarca del Comtat. És autor de les ambaixades en valencià que cada any es representen a les festes de Moros i Cristians de Cocentaina, arreplegades al llibre La veu i l’espasa. És autor del llibre Llegendes de Cocentaina i del Comtat: estudi i difusió, Beca d’Investigació Científica Vila de Cocentaina,i de l’obra Fantasmes al palau, Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Ha fet estudis i edicions de les rondalles d’Enric Valor i del Blanquerna de Ramon Llull.

Magdalena Gelabert És una filòloga i escriptora manacorina. Va ser la directora de la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor i, en l’actualitat, exerceix de professora de català a l’IES Mossèn Alcover. Distingida amb diversos guardons (Premi 31 de Mallorca, Premi Mallorca, Premi Antoni M. Alcover d’Assaig, etc.) ha simultaniejat l’assaig amb la producció poètica.