Les terres al·luvials que avui coneixem com Es Palmer, entre Campos i Ses Salines, era un indret de terres planes i fèrtils, banyades per la brisa salina de la Mediterrània i envoltades de alzines que oferien ombra, terres salobres que produïen doble cuita anual de farratge.

Les terres al·luvials que avui coneixem com Es Palmer, entre Campos i Ses Salines, era un indret de terres planes i fèrtils, banyades per la brisa salina de la Mediterrània i envoltades de alzines que oferien ombra, terres salobres que produïen doble cuita anual de farratge. Quan Quint Cecili Metel el Baleàric va desembarcar a l’illa amb les seves legions el 123 aC, la mirada d’aquest estrateg romà va identificar immediatament el potencial agrícola del lloc i varen fundar el primer campament militar sota del centre urbà de Ses Salines (Bauzà, H. y Ponç, A. (1987): «Una fortificació romana a Ses Salines»). No obstant això, el seu interès no era només el control militar: Metel venia amb una missió més subtil, una que assegurés la permanència i prosperitat romana.

Plana al·luvial entre Campos i Ses Salines on el Mapa General de Mallorca de Mascaró Pasarius posa en evidència la localització del Palmer i de la veritable Palma a s’Avall den March de Ses Salines.

Les tribus Velina i Quirina, provinents del Pagus Picenus al nord-est d’Itàlia, formaven part del seu contingent. Aquestes famílies no eren només soldats; eren agricultors experimentats, portadors d’una tradició vitícola única. Entre els ceps que carregaven a les naus, destacava la vinya Palmesis (Pena, María José. “La tribu Velina en Mallorca y los nombres de Palma y Pollentia”), coneguda per la seva resistència i capacitat d’adaptar-se a terrenys hostils. Així va començar la transformació del paisatge mallorquí.

Mapa General de Mallorca de Mascaró Pasarius. Camí des Palmer al sud de Llucmajor, pot ser històricament continuació pel camí de Son Marrano o Ses Sitjoles.

Els colons van fundar un assentament que, amb el temps, adoptaria el nom derivat de la vinya que els havia arrelat a aquell lloc: Palmerium o simplement Palmer. Aquesta designació no només reflectia el cultiu sinó també la memòria de la seva terra d’origen. Lentament, la vinya es va estendre per la plana de Llucmajor, i Binissalem que també acollí el topònim Palmer com a record d’aquell passat fundacional al Raiguer; regió conformada per les fèrtils terres situades al peu e la Serra de Tramuntana.

Mapa General de Mallorca. Altres dos topònims relacionats amb el Marquesat del Palmer. Títol està aquest de marquesat sovint vinculat a una possessió territorial important. En el cas del Marquès del Palmer, es refereix a grans extensions de terres a la zona de Campos, especialment al voltant de la possessió anomenada Es Palmer. Aquestes terres podrien incloure conreus, zones boscoses, i, històricament, llocs d'explotació agrícola i ramadera.

Amb els anys, la prosperitat de la nova colònia es va fer evident. El Camí des Palmer a Llucmajor es convertí en una ruta de comerç clau, connectant els vins locals amb els ports d’exportació a ponent (Guium) i al nord (Pollentia). Aquest topònim es manté viu avui dia a Deià; la Font des Palmer proveïa aigua als agricultors, mentre que a Puigpunyent; el Comellar des Palmerar esdevenia refugi natural per a les vinyes. Així mateix, el Molí des Palmer, a Campos, utilitzava la força del vent per processar gra i vi, assegurant la independència de la comunitat. Així com a Ciutat tenim el camí i Molí des Palmer

Mapa General de Mallorca Altra topònim Molí des Palmer a la sortida d Ciutat cap a Sóller a l’altura de Son Sardina.

Altra referència a considerar es el llinatge Palmer i la seva presència a Mallorca també suggereixen una vinculació amb les activitats agrícoles i la viticultura romana, aquest cop procedent d’interaccions posteriors i pot ser d’altres entorns distants relacionats. A més, altres llinatges locals com Oliver, Mateu (amb la variant Matheu), Tomàs (variant Thomas) i Cabot podrien compartir arrels històriques similars, potser derivades de colons provinents del món romà i/o de migracions medievals posteriors però compartint origen romà d’altres indrets.

Resulta especialment interessant l’oportuna coincidència en l’ús del sistema constructiu romà clàssic en les zones de plantació citades de manera reiterada. Aquest sistema, basat en carreus escairats de pedra calcària (i/o de mares al llevant) disposats en filades horitzontals, es troba àmpliament documentat en municipis com Campos, Llucmajor, Santanyí (incloent-hi Ses Salines, escindit del municipi de Santanyí el 1925) i Binissalem d’on surt la prestigiosa Pedra de Binissalem. Aquesta tècnica arquitectònica no només reforça el vincle històric d’aquestes àrees amb la romanització de l’illa, sinó que també emfatitza l’elevada qualitat dels materials i la durabilitat de les tècniques d’aquella època, algunes de les quals encara són visibles en elements constructius tradicionals. La connexió entre aquestes zones, els topònims que han perdurat i la recuperació de la vinya palmensis (veure projecte al final) evoca un diàleg viu entre el passat i el present, enriquint el projecte amb un relat patrimonial integrador.

Filades horitzontals a trenca junta de carreus escairats de pedra calcaria típics del centre històric de Binissalem (esquerra) i de mares al de Santanyí (dreta).

Però l’herència romana no es limità a l’agricultura i les tècniques de construcció. Segles abans, quan Mallorca va experimentar un renaixement marítim i cartogràfic, les històries de la vinya Palmesis i el topònim Palmer es confonien amb els grans relats dels germans Cabot corsaris de Bunyola que operaven des del port de Sóller com feren també alguns familiars de Cristòfol Colom (DM, Marisa Goñi 05.09.1990). Fill bastard del príncep de Viana i de Margalida Colom, originària de família dels millors cartògrafs jueus existents al mon en aquesta remota època (Pere Verd), podria haver escoltat d’infant històries sobre els primers vinaters romans que transformaren Mallorca, i aquelles històries, al seu torn, podrien haver inspirat el mateix Colom en els seus somnis d’exploració i descobriment de noves terres.

Vaixell mallorquí que a mitjans segle XV navegava de manera periòdica a l’arxipèlag canari

La història del Palmer, arrelada al vi, la terra i el mar, continua viva en la toponímia i les tradicions. Tot i les transformacions del temps, els camins i comellars de Mallorca ressonen amb el passat, un passat que barreja les conquestes romanes amb la determinació d’una gent arrelada a la terra.

Notes al marge:

Aquest relat combina elements històrics verificables amb imaginació narrativa. Tots els topònims mencionats, incloent-hi Es Palmer, Camí des Palmer i Font des Palmer, són reals i reforcen la continuïtat d’una tradició toponímica que arrenca en l’època romana i s’estén fins avui. Explorant l’abast del topònim «Palmer» i les seves implicacions històriques, centrant-se en la seva presència a les Illes Balears (també present a Formentera i Maó), especialment a Mallorca, i en els seus vincles amb aspectes culturals, econòmics i socials durant la romanització i l’època tardomedieval.

A més, es combina l’anàlisi del topònim amb els llinatges Palmer, Cabot i altres relacionats, per establir connexions amb la navegació, el corsarisme anglès dels germans Joan i Sebastià Cabot, i la figura de Cristòfol Colom, els tiets materns del qual també practicaven el corsarisme en aquesta mateixa època.

La investigació de Miquel Ferrà i Martorell sobre els germans Cabot (Ultima Hora, 10.04.2020), corsaris del rei anglès al segle XIV, revela la importància de Mallorca com a punt estratègic a les xarxes comercials i polítiques de la Mediterrània. Els Cabot, autoritzats amb patents de corso, combinaven serveis a la Corona amb activitats lucratives privades, reflectint un context de conflictes i aliances variades. Les seves connexions amb Anglaterra podrien derivar de vincles comercials, matrimonials o migracions prèvies, suggerint un llinatge transnacional actiu tant al Mediterrani com al nord d’Europa.

El topònim «Palmer» és testimoni d’una herència històrica que combina conquesta, agricultura i preservació cultural. Les investigacions sobre la vinya Palmesis i els assentaments romans aporten un context significatiu per entendre l’evolució del paisatge i la identitat de Mallorca.

Recuperació de la vinya Palmensis: Una iniciativa de patrimoni agrícola i cultural a Mallorca

Resum

Aquest estudi explora el projecte de recuperació de la vinya palmensis, una varietat històrica documentada a l’època romana, introduïda a Mallorca per la tribu Velina durant la colonització romana. L’objectiu és produir un vi d’alt valor històric afegit que reflecteixi la riquesa cultural i agrícola de l’illa. A través de fonts històriques, estudis ampelogràfics i col·laboracions interdisciplinàries, es detallen les etapes del projecte, els desafiaments trobats i el seu impacte en la conservació del patrimoni vitivinícola.

Introducció

La vinya palmensis és una varietat històrica de raïm mencionada en documents de l’antiguitat com una de les principals introduïdes a Mallorca per les tribus romanes Velina i Quirina, responsables de la colonització de les Balears. Aquest projecte busca revitalitzar aquesta varietat i explorar-ne el potencial com a vi de qualitat amb un component patrimonial i turístic únic.

Objectius del projecte

Recuperar la vinya palmensis mitjançant la localització de possibles ceps supervivents i la reproducció en vivers.

Produir un vi exclusiu que connecti la tradició romana amb les modernes tècniques de viticultura.

Promoure el patrimoni agrícola de Mallorca, incorporant el projecte a rutes culturals i turístiques.

Metodologia

Anàlisi històrica i documental: Recerques a arxius i fonts clàssiques, com Estrabó i Plini el Vell, per determinar les característiques de la vinya palmensis i el seu ús.

Col·laboració amb viticultors locals: Identificació de possibles ceps antics a Binissalem, Llucmajor i Campos, zones amb tradició vitivinícola des de l’època romana.

Estudis genètics: Comparació de ceps locals amb varietats italianes del Picenum, regió d’origen de la tribu Velina, per determinar-ne l’autenticitat.

Producció experimental: Plantació de ceps en una finca experimental i desenvolupament de tècniques per recrear els mètodes romans de vinificació.

Resultats preliminars

Identificació de ceps candidats: Alguns ceps trobats a Binissalem i Llucmajor presenten característiques compatibles amb descripcions de la vinya palmensis.

Producció inicial de vi: Les proves inicials han resultat en un vi d’alta acidesa i complexitat aromàtica, suggerint un gran potencial comercial.

Interès turístic: La narrativa històrica associada al vi ha despertat l’interès de cellers locals i organitzacions turístiques.

Discussió

La recuperació de la vinya palmensis no només contribueix a la conservació del patrimoni cultural de Mallorca, sinó que també obre noves oportunitats per a la indústria vitivinícola. La connexió amb la història romana de l’illa ofereix un relat atractiu per al mercat de vins de luxe, alhora que promou l’interès pel turisme enològic i històric.

Conclusions i properes passes

La vinya palmensis representa una oportunitat única per recuperar una varietat històrica de raïm amb un alt valor simbòlic.

Es requereix una expansió del projecte per incorporar més finques i estudiar les adaptacions climàtiques i de sòl.

La comercialització del vi Palmensis pot establir un nou estàndard per als vins històrics d’alta qualitat a les Illes Balears.

Bibliografia

Estrabó, Geografia.

Plini el Vell, Història Natural.

Pena, María José. “La tribu Velina en Mallorca y los nombres de Palma y Pollentia”. Faventia, vol.VOL 26, no. 2, pp. 69-90.

Arxiu Històric de Binissalem, Campos, Ses Salines i Llucmajor.

NOTIB (Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears).