A mitjans del segle XXI, un projecte aparentment utòpic plantejat dequedes enrera per un estudios de l’organització del territori i el paisatge en epoca romana es va convertir en un símbol de com la història, la ciència i la visió empresarial poden unir-se per transformar un somni en una realitat. Aquest és el relat de la recuperació de la vinya Palmensis, una varietat perduda amb arrels a la Mallorca romana, que gràcies a la determinació de visionaris, investigadors i empresaris, va assolir un reconeixement global com a vi d’excel·lència.
L’inici d’un somni
Tot començà quan Arnau un recent llicenciat en agronomia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), apassionat per la història i la vinicultura, es topà amb el projecte ja desenvolupat d’una antiga varietat de vinya mallorquina vinculada a la tribu Velina, un grup clau en l’organització romana de Palmaria (Mallorca). Inspirat per aquest investigador que estudiava l’impacte romà a les Balears, aquest jove científic formulà una hipòtesi atrevida: la vinya que havia alimentat la Mallorca romana podria ser recuperada.
La idea no hauria avançat sense la visió d’un empresari: el director de les Bodegues Macià Batle, una figura intrèpida amb la capacitat de veure més enllà del mercat vinícola convencional. Quan el projecte arribà a les seves mans, va reconèixer el potencial no només comercial, sinó també cultural i turístic d’aquesta iniciativa i sense pensar-ho mes va començar a cercar altres inversors públics i privats de diversos camps sinergicament connectats. Amb el seu suport financer, començava una recerca que uniria el passat i el futur de Mallorca.
Una recerca extraordinaria
La investigació es va centrar en l’origen de la tribu Velina, una de les dues tribus romanes implicades en la romanització de les Balears. Es van explorar tres punts clau:
La vall del Po (o Pice): Lloc d’origen d’aquesta tribu a la península itàlica, on es buscaven vestigis de les vinyes que podrien haver acompanyat els primers romans en les seves conquestes.
A Tarragona, en un altre jaciment romà, es va trobar una làpida dedicada a Amethystus, fill de Cavius, de la tribu Quirina, on es mencionen també els títols Guiunanus i Palmensis, aquest fet va reforçar el lligam entre els costums vitivinícoles de la península i Mallorca.
La connexió d’Eivissa amb la tribu Quirina, que havia participat en la fundació de colònies com Maó, suggeria una influència compartida entre les illes en la implantació de vinyes.
Després d’anys de recerca en arxius, jaciments arqueològics i viatges a llocs remots, l’èxit arribà de la manera més inesperada. A Santa Maria del Camí, a l’Avenc de Son Pou, penjant de l’òcul natural d’aquell lloc màgic, un cep resistent al temps, quasi miraculosament, es trobava en perfecte estat. Aquest cep, analitzat genèticament i contrastat en la base de dades de la que es disposava, resultà ser l’hereu directe d’una varietat romana que es donava per desapareguda, el palmensis.
L’aposta empresarial i el naixement del vi Palmensis
El destí volgué que aquest descobriment es fes a escassos quilòmetres de les bodegues Macià Batle, en el mateix municipi. L’empresari no dubtà ni un moment i inicià un programa intensiu de recuperació de la vinya, respectant els mètodes tradicionals però utilitzant també la tecnologia més avançada per garantir la qualitat.
La primera collita de Palmensis fou modesta però prometedora. Amb notes complexes que combinaven l’herència mediterrània amb la sofisticació moderna, el vi es posicionà ràpidament com un producte exclusiu, destinat a paladars exigents i mercats premium. Les sinergies amb el sector turístic convertiren la història del Palmensis en una experiència cultural i sensorial per als visitants de l’illa.
De l’utopia a l’èxit global
Només unes dècades després, Palmensis es consolidà com un dels vins més reconeguts arreu del món, exportant-se des de Mallorca a les taules més selectes. El vi no només esdevingué un emblema de qualitat, sinó també un símbol de com una idea visionària pot transformar la realitat; els camps mallorquins deixaren de ser abandonats i esdevingueren de gran productivitat deixant de banda ditivament el monocultiu del turisme a les illes.
Aquest projecte demostrà que la recerca científica i l’empenta empresarial poden crear un futur on l’herència cultural i la innovació es fusionen en harmonia. Gràcies a la perseverança dels investigadors, al suport d’una universitat compromesa i a la determinació d’un empresari amb visió, Palmensis va passar de ser un somni utòpic a un exemple de com convertir unes petites illes de la mediterrània en un referent vinícola mundial.
El vi Palmensis no només es destacava per la seva excel·lència com a producte, sinó que també es convertia en un testimoni viu de com el passat pot servir d’inspiració per al futur. Aquest projecte reflectia la visió d’aquell estudi innovador que aspirava a portar al segle XXI els principis d’organització territorial dels romans, adaptant-los a les necessitats i oportunitats del món actual.
